Va nàixer a Xàtiva el 4 d’abril de 1936, poc abans d’iniciar-se la guerra civil; i va morir a València als 82 anys. Durant la postguerra ingressà molt jove al noviciat dels jesuïtes. Després de fer estudis de Filosofia, Magisteri i Teologia va ser ordenat sacerdot a Torrent en 1968. Realitzà tasques pastorals i docents en diverses institucions de València i com a capellà-obrer va exercir en qualitat de consiliari de comunitats cristianes i fou assessor sindical. Reig fou un sacerdot compromès amb els obrers i els barris. En 1970 va ser processat pel Tribunal de Orden Público per causa d’ajudar a imprimir uns pamflets contra la dictadura. Va tindre una participació activa en l’organització del sindicat CCOO del País Valencià, on la Biblioteca de Ciències Socials (aprox. 3500 volums) rep el seu nom. Va publicar vora una dotzena de llibres, especialment assaigs. S’interessà per la figura de l’escriptor Vicent Blasco Ibáñez i especialment per diversos aspectes de l’economia valenciana, com les grans aventures empresarials del segle XX. La Biblioteca de Xàtiva compta amb les obres: Obrers i ciutadans, Blasquisme i moviment obrer (1982), i Feixistes, rojos i capellans (2004). Ramir Reig fou professor d’Història Econòmica de la Universitat de València i membre del Consell Valencià de Cultura. Sempre va mantenir el contacte amb la seua ciutat, on va publicar en diverses ocasions als llibres de fira. Cal destacar el seu article “El desafío setabense” en Játiva en agosto 1968, una magnífica visió sobre la Xàtiva de l’època, il·lustrada amb nombroses fotografies d’Adolfo García, el contingut del qual va irritar l’Ajuntament de la dictadura. Allí deia Ramir Reig: “Xàtiva si es algo o quiere ser algo, debe ser una voluntad común”.
