Fou un destacat musicòleg, pianista i pedagog. Es formà al Conservatori de València sota el mestratge d’Amancio Amorós i d’Eduardo López-Chávarri i, posteriorment, gràcies a una beca, amplià els seus estudis al Conservatori de Madrid. Exercí com a professor de piano al Conservatori de València, institució en la qual desenvolupà una intensa tasca docent i artística, i on impulsà la creació d’una orquestra de cambra. És autor de treballs rellevants com Panorama de la música simfònica valenciana i Apuntes para la historia de la banda, entre altres aportacions de caràcter musicològic. Així mateix, fundà i dirigí la revista Musicografia (1933-1936), publicació especialitzada en l’estudi i la difusió de la música valenciana, tant en l’àmbit culte com en el popular. Com a intèrpret, desenvolupà una notable trajectòria com a pianista, amb gires arreu de l’Estat espanyol, tant en qualitat de solista com integrat en agrupacions de cambra. L’any 1958 fou nomenat director del Conservatori de València i, el 1966, catedràtic de piano d’aquest mateix centre, responsabilitats que exercí fins a la seua mort. Paral·lelament, desenvolupà una activitat com a crític musical a Radio Nacional de España. També conreà la composició, amb obres per a piano com Escena andaluza.
.
.