Benefactor de l’ensenyament en la ciutat, nét de l’impressor Blai Bellver i nebot de Blai Silví Bellver. En 1906 va contraure matrimoni amb Amparo Acuña, sense que la parella deixara descendència. Enrique treballava a la papereria/impremta familiar del carrer Vallés, la qual va arribar a dirigir al final de la seua vida, ja que morí prematurament en 1923. L’impressor deixava els béns en usdefruit (els tres immobles del carrer Vallés) a la seua dona. El testament ordenava que en morir ella les possessions eixiren a la venda, i amb els diners, es construira un col·legi públic que tingués el seu nom. Amparo va morir en 1937. En acabar la guerra els marmessors iniciaren les gestions per tal d’acomplir la voluntat expressada en el llegat. D’aquesta manera, el mecenatge pòstum d’Enrique Martínez Bellver va fer possible la construcció del col·legi públic Martínez Bellver. Amb els fons obtinguts de l’herència l’Ajuntament va comprar un hort clos de més de 13000 m2 al carrer dels Caputxins. A més de la construcció del centre escolar, una franja del solar va permetre gaudir d’un carrer nou de més de 12 metres d’ample que s’anomenà de Ventura Pascual. En 1959 s’iniciaren els treballs previs a càrrec de l’arquitecte Javier Goerlich Lleó. En 1961 començaren les obres que es dugueren a terme en un any. Fou inaugurat en 1962. Constava de dues seccions separades per sexes, amb cinc unitats per a les xiquetes i cinc per als xiquets. En 1963 es va afegir un menjador escolar en l’extrem meridional del patí masculí.
