Fill d’una família de la noblesa local. Es llicencià i doctorà en Lleis per la Universitat de València, i en 1568 fou nomenat procurador de miserables empresonats, càrrec que exercí al llarg de dotze anys. Felip II el designà fiscal del Consell del Regne de València, més tard jutge de Cort i, finalment, oidor civil de la reial Audiència de València. El rei Felip III l’ascendí a regent del Consell Suprem d’Aragó. Publicà les següents obres de temàtica política i jurista: Visita de la cárcel y de los presos (València: Pedro de Huete, 1574), Verdadero gobierno de la Monarquía, tomado por su propio sugeto la conservación de la paz (1581), Veriloquium en reglas de Estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de S.M. en el reino de Valencia (1611) i (1613). La seua obra més important és, sens dubte, Visita de la cárcel y de los presos —obra que dedicà a Felip II, monarca que l’honrà i estimà molt—, primer llibre que es coneix dedicat exclusivament a aquest tema. En ell criticà les dures condicions existents en els establiments penitenciaris, els mals tractes dels quals eren objecte els empresonats, regles per a edificar presons, la defensa gratuïta a favor dels acusats pobres i les condicions que devien tenir els alcaids. Es tracta, així doncs, d’un modern concepte del pres: cal reinserir-lo i no sols condemnar-lo. Un autèntic tractat modern de ciència penitenciària. En 1593 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (societat literària valenciana). Les seues obres poètiques es troben en les Actes de l’Acadèmia dels Nocturns (1591-1594), algunes d’elles publicades en el Cancionero de los Nocturnos (1905-1906).
