Va nàixer a la nostra ciutat en 1536. Als vint anys va fer vot de castedat i ingressà a l’Orde Tercera de Sant Francesc. Residí durant algun temps en el Convent de Sant Francesc de Xàtiva, des d’on adquirí fama de santa. Atret per ella, el Patriarca Ribera decidí portar-la a València, on augmentà la seua celebritat, enaltida per religiosos tals com fra Luis de Granada, Nicolau Factor o el propi arquebisbe Joan de Ribera. Per encàrrec d’aquest va escriure tractats ascètics, que van ser publicats pel seu confessor, Jaume Sanchis, junt amb un resum biogràfic: Relación breve de la vida, virtudes y milagros de la humilde sierva del Señor Sor Margarita Agullona, Beata professa de la Orden del Seráfico padre S. Francisco, impresa a València en 1607 per Juan Crisóstomo Garriz. Morí a València en 1600, als 64 anys d’edat. Finalitzada la construcció de Reial Col·legi del Corpus Christi de València, fou soterrada en la seua capella en l’any 1605. La seua imatge està associada al quadre que Francisco Ribalta realitzà —conservat al Museu del Patriarca del Reial Col·legi— on es representa amb gran realisme i expressió mística. El retaule ceràmic existent al número 10 del carrer Noguera (antiga Botica Central, seu de la família Artigues, que exercí farmàcia en la nostra ciutat al llarg de sis generacions) la reprodueix en la part superior central, entre el franciscà fra Miquel Agulló i el dominic sant Jacint Castañeda.
