Orígens de la Biblioteca Municipal
I. Introducció
S'acompleixen en 2023 setanta-cinc anys des que s'inaugurara la Biblioteca Pública de Xàtiva, una de les més antigues biblioteques municipals valencianes. Aquest article recorda com es produí el procés que culminà en la seua creació.
Donem les gràcies públicament a quans han col·laborat amb ella desinteressadament i treballen hui amb il·lusió per la millora d'aquest servei públic gratuït i de qualitat.
II. Antecedents
Les primeres biblioteques a la nostra ciutat amb clara vocació popular no les trobem fins a la Segona República (1931-1939), però tenim notícies de l'existència en el segle XIX de biblioteques en Xàtiva; així, en 1804, durant l'existència del Seminario Patriótico de Educación de la Ciudad de San Felipe, i durant el breu funcionament d'un Institut d'Ensenyament Secundari (1868-1876). Actuacions en matèria d'educació i cultura formaren part dels programes dels partits polítics progressistes, sent una constant en les aspiracions de la burgesia dels segles XIX i XX, però pobres havien estat els resultats per tal de traure la societat espanyola d'un profund atràs.
Durant el primer terç del segle XX —època d'Alfons XIII— es produeix el fracàs dels diferents governs de la monarquia per modernitzar Espanya. En Xàtiva, aquest esforç renovador cristal·litzà en la creació en 1922 d'Unión Cultural Setabense, institució cultural que centrà l'atenció en temes de la vida xativina tals com l'educació, la salubritat i higiene públiques, el medi ambient, el desenvolupament urbà, la promoció turística de la ciutat, etc.
L'arribada de la República generà una intensa activitat política, i, paral·lelament, una efervescència cultural: calia fer un gran esforç per donar formació a un gran cos social. És així com es creen diferents biblioteques al voltant dels cercles de partits polítics, centrals sindicals i societats recreatives i culturals. Per la importància de la seua acció en aquests anys cal estacar l'Ateneu Popular1 (1931-1939). En la seua seu social existí una important biblioteca, amb préstec de llibres per un període màxim de vint dies, que funcionà amb la quota dels socis i l'ajuda de particulars i institucions públiques. Anys més tard, els seus fons constituïren part de la dotació inicial de la Biblioteca Municipal. En carta de presentació del 14 de setembre de 1931 adreçada a l'alcalde de la ciutat, el seu president exposava:
Tiene por misión Ateneo Popular difundir la cultura en su más amplia acepción entre todas las clases sociales, y a este fin desarrollará un extenso programa de excursionismo, deportes, exposiciones de arte, conferencias, publicaciones, enseñanzas artísticas y mercantiles de carácter práctico, encaminadas principalmente a la utilidad de las clases trabajadoras, etc.
Como principal objetivo de nuestra actuación nos proponemos el establecimiento de una nutrida biblioteca en la cual encuentre el espíritu estudioso de los cultos conciudadanos de una pléyade de hombres ilustres amplio campo de investigación profesional y científica. A la Biblioteca destina el naciente "Ateneo" sus desvelos preferentes y máximas posibilidades económicas, a fin de llenar un vacío que imperiosamente se deja sentir en nuestra ciudad.
Durant la guerra civil, funcionà així mateix una biblioteca pública. Les actes municipals unes vegades la denomina Biblioteca Popular, d'altres Biblioteca Pública Municipal. Carlos Sarthou, en la seua obra Efemérides jativenses. Salvemos el arte, referint-se a l'any 1938 escriu:
Del resultado de incautaciones o despojos de libros particulares (selección de los de la Seo y otros), la cultura roja formó una biblioteca eterogénea [sic] de millares de volúmenes que anduvo del Comité al Cuartel, de allí al Archivo municipal (desalojando al archivero), y finalmente a casa de Diego para inaugurarse con el nombre de Biblioteca Comarcal, en conmemoración del aniversario de la revolución marxista.
III. Tràmits de creació
En 1940, finalitzada la guerra civil, el director general d'Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació Nacional adreçà un escrit, signat per Miguel Bordonau, a l'alcalde de Xàtiva, Màximo G. Freitag Holl. En ell oferia llibres i divers material emmagatzemat en un local de la Sociedad de Socorros La Humanitaria per a la creació d'una Biblioteca Pública Municipal. La Comissió Gestora de l'Ajuntament, en sessió de 30 de desembre de 1940, adoptà l'acord d'iniciar els tràmits per a la seua creació, que van tenir una lenta resolució. Un dels requisits per a la seua creació era la constitució d'una Junta de Biblioteca encarregada de vetllar la seua gestió. En sessió de 23 d'octubre de 1945, l'Ajuntament oferí a la direcció de la Institución de Estudios Setabenses Jaime y Lorenzo Villanueva la formació de la Junta de la Biblioteca Municipal,2 que constituint-se el 24 de novembre acceptà la proposició i designà José Chocomeli com a bibliotecari de la incipient biblioteca, acordant per a un altre moment designar un auxiliar. La seua prematura mort (29 de març de 1946) féu que es designara provisionalment encarregada de la biblioteca Lidia Sarthou,3 filla de l'historiador i cronista de la nostra ciutat Carlos Sarthou Carreres. L'Ajuntament acordà que la plaça de bibliotecari fóra de tècnic superior, pròpia de les biblioteques de primer grau, iniciant-se els tràmits davant la Direcció General d'Administració Local en setembre de 1945 i finalitzant en desembre de 1947. En gener de 1948, Lidia Sarthou ocupà la plaça de manera interina, passant a ser en propietat en juliol del mateix any després d'un concurs de mèrits, càrrec que ostentaria durant trenta-sis anys fins al moment de la seua jubilació (1984).
Però faltava solucionar el tema que més problemes estava generant: el local. La Corporació Municipal, accidentalment dirigida per José María García Buades, acordà en maig de 1947 la definitiva ubicació de la biblioteca en els locals de l'edifici del Círculo Setabense que estaven ocupats per la Secció Femenina de FET i de les JONS, situat en l'entresol dret de l'edifici, hui Casa de Cultura. En el Llibre de Fira de 1947, la bibliotecària, exultant d'alegria, escrivia:
Mucho sentimos que el breve espacio concedido a una reseña tan tardía, tan sólo nos permita un compendio de datos y efemérides relativos a esta Biblioteca, hoy en montaje, sin que podamos extendernos a la exaltación de su importancia intrínseca y de la deuda de gratitud que la espiritualidad setabense tiene contraída con todas aquellas autoridades cuyo entusiasmo y esfuerzo han sido la palanca para que este anhelado organismo vaya cristalizando en realidad.
A finals de 1945, la Junta d'Intercanvi i Adquisició de Llibres i Revistes per a Biblioteques Públiques del Ministeri d'Educació Nacional féu l'enviament del primer lot de llibres,4 al què seguirien ja cada any d'altres d'increment i donacions menors diverses. A aquest fons inicial s'incorporà en juny de 1947 més de 2000 llibres que es custodiaven en la seu de Falange; uns procedien de l'antic Ateneu Popular (manuals bàsics de matèries, llibres d'oficis, tractats d'art i història, i, sobre tot, literatura), els altres, d'incautacions realitzades durant la guerra civil (obres d'humanitats, ciències naturals, història i literatura, la major part impreses entre els segles XVII i XIX).5 En l'estiu de 1947 començava així l'organització i moblament de la Biblioteca Municipal amb uns fons de quasi 5000 llibres i un espai proper als 100 m2.
IV. La inauguració
La biblioteca fou beneïda per iniciar el seu funcionament el 14 de desembre de 1947.6 Pocs dies abans l'alcalde havia comunicat a la bibliotecària aquesta ordre "ineludible" d'apertura, encara que no havia finalitzat la instal·lació del mobiliari i l'organització i processament tècnic dels llibres. En notes privades, la bibliotecària manifestava:
"[...] era completamente prematura esa inauguración, y así lo discutí con el alcalde —D. Antonio Daudén—, pero se quiso dar al acto el realce de la presencia del ilustre charlista don Federico García Sanchiz."7
El diari Las Provincias del dia 19 de desembre ressenyava així l'acte:
JÁTIVA. - Bendición y apertura de la Biblioteca. - Ha tenido lugar en el amplio local de la céntrica calle Moncada, con la asistencia del excelentísimo señor académico don Federico García Sanchiz, que ha presidido el acto; el ilustrísimo señor abad de la Colegiata, que ha efectuado la bendición; el señor alcalde presidente del excelentísimo Ayuntamiento, que ha declarado abierta al público la Biblioteca Municipal; concejales, jefe de Falange, jefe local de policía gubernativa, inspector municipal de Sanidad, presidente y vocales de la Junta del Congreso Eucarístico, vocales de dicha Biblioteca, otras personalidades, señores invitados y distinguido público.
Però aquesta apertura de la biblioteca, realitzada amb precipitació i precarietat de mitjans, no agradà gens a la bibliotecària, que aconseguí que a finals de desembre s'iniciaren els contactes per a una inauguració oficial per part de la Direcció General d'Arxius i Biblioteques, que donara més rellevància i publicitat a l'acte. Las Provincias del dia 28 de desembre publicava el següent article de la corresponsal en Xàtiva, la pròpia Lidia Sarthou:
JÁTIVA. – La Biblioteca Municipal. – Siempre Las Provincias fue el periódico conservador y vivificador de la tradición cultural valenciana. Y porque este periódico siempre tuvo algo de hogar para todo ilustre valenciano ausente, a sus columnas nos acogemos para dar noticias de esta biblioteca de Játiva, cuyo nacimiento anuda en sí nombres de valencianos tan prestigiosos como D. Miguel Bordonau, D. Felipe Mateu Llopis, Sr. marqués de Lozoya y don José Antonio Maravall. A todos ellos en Madrid, y don José Reig, don José María García Buades y autoridades actuales aquí en Játiva, se debe esta biblioteca, cuya inauguración oficial deben de hacerla el señor secretario y el señor director general de Bibliotecas.
Pero mientras el acto se prepara y hasta que no sea efectivo, [...] el público puede hacer uso de alguna de sus secciones, según el horario que así se anuncia. Además, a partir del próximo Enero se celebrarán exposiciones dominicales del libro, de doce y media a una de la tarde. Durante esta media hora se ofrecerá al público una lectura comentada, en relación con los libros expuestos. Los temas del próximo Enero serán: "Navidad en los libros", "El cuento infantil, artífice de las virtudes de la esperanza y la justicia", "Del cuento a la novela: Cervantes" y "La canción de Gesta y el Quijote. Paralelamente a estos actos semanales, la biblioteca celebrará una conferencia mensual a cargo de un destacado orador.
Sólo nos resta añadir para completar esta información, que un día a la semana, probablemente los miércoles, se dedicará una hora a intercambio de impresiones literarias y artísticas entre los lectores y cultivadores de la literatura.
La inauguració oficial de la biblioteca es realitzà finalment el dimecres dia 12 de maig de 1948 per Miguel Bordonau Mas,8 coincidint, per donar més prestància, amb els actes religiosos i culturals organitzats en Xàtiva amb motiu del Congrés Eucarístic. El dia 15 d'eixe mes, Lidia Sarthou publicava en Las Provincias la següent crònica de l'acte:
El ilustrísimo señor don Miguel Bordonau,9 dando una prueba más de su entrañable valencianía y de la cordialidad misional con que vivifica todas las ramificaciones de su cargo, ha querido inaugurar personalmente esta Biblioteca, orientada a ser una de las más importantes de la provincia. La ciudad respondió a este rasgo del señor Bordonau acogiendo su presencia con un gran entusiasmo, revelador de en cuánto valoriza la trascendencia para su vida cultural de la Biblioteca de que ha sido dotada.
Tras haber sido cumplimentado por el Excmo. Ayuntamiento, acompañado por alcalde y concejales, señor abad, señor juez municipal, catedráticos, Magisterio y personalidades destacas de la población, el ilustrísimo señor director general se dirigió al local de la Biblioteca, en donde antes de iniciarse el acto recibió la bienvenida y gratitud de una representación de los niños de Játiva y de la señorita Fallera Mayor, en nombre de las lectoras setabenses.
Abierto el acto, la señorita Lidia Sarthou, encargada de esta Biblioteca, pronunció unas palabras, resaltando cómo la formación de la misma asemeja a un capullo de entusiasmos que se van tejiendo en torno a un constante estímulo del ilustrísimo señor Bordonau, cuya acción inicia o corona cada uno de los tres períodos de crecimiento de la Biblioteca correspondientes, respectivamente, a las Alcaldías de los señores Reig, García Buades y actual alcalde señor Daudén, para cuyas ilusiones por la Biblioteca (la encontrada al iniciar su Alcaldía), sólo es el esquema de lo que desea que llegue a ser.
A continuación don Miguel Bordonau trazó un emotivo y bello discurso inaugural, cuyas frases más hermosas fueron para exaltar al libro a través de escogidas citas. Puesto que "la más eficaz oratoria la constituyen las estadísticas", resume la labor intensificadora y tenaz que en el afianzamiento de las bibliotecas españolas se ha desarrollado actualmente, y cuánto importa esto para hacer Patria y para delimitar esta frontera entre el bien y el mal, establecida por la ignorancia. Elogió el que en unos tiempos sobrecargados de apremios materiales hubiera Ayuntamientos capaces de impulsar Bibliotecas como la de Játiva, ciudad que por su historia y su arte contrae una deuda cultural ante su propio destino y el de España. Acabó el señor Bordonau confiando el futuro de la Biblioteca al amor de la juventud setabense, que en nutridos grupos escucha los conceptos del orador, sugestionada a la par por su prestigio, su humanismo y su sencillez.
Cerró el acto don Antonio Daudén, alcalde de la ciudad, expresando su gratitud al ilustrísimo señor director general de Archivos y Bibliotecas y reseñando el esfuerzo y la ilusión que por la Biblioteca hoy inaugurada siente.
V. Epíleg
Fou 1948 un any d'intensa activitat, centrada en molts aspectes: inauguració oficial, tasques finals d'organització i catalogació dels fons, primeres activitats d'extensió bibliotecària (xerrades, lectures i exposicions), implantació de normes i reglaments d'ús, irradiació bibliotecària, 10 etc.
Eixe any la biblioteca fou dotada amb el primer pressupost municipal: 3600 ptes. de sou de la bibliotecària, 3000 de lloguer del local, 500 per adquisició de llibres i altres 500 ptes. més per a tota altra despesa. I la biblioteca començà a funcionar obrint de vesprada les cinc hores que eren reglamentàries. Però seria 1949, el primer any de plena normalitat en el seu treball, any en el qual sigué premi nacional per la seua gestiò i organització, el que suposà la seua majoria d'edat i el reconeixement de varis anys de treball i il·lusió.
1. Estigué ubicat a la plaça la Bassa, on després estaria la Societat de Caçadors i Pescadors.
2. Aquesta tingué la següent composició: president, José Reig, alcalde de la ciutat; vice-president, a designar pel Consell Superior d'Investigacions Científiques; tresorer, Rafael Gironés Codina, metge, amb el mateix càrrec a la Institució; vocals: Carlos Sarthou Carreres, llicenciat en Dret i cronista de la ciutat, i els professors Francisco Bolinches Mahíques, Ángel Lacalle Fernández i Miguel Morro Ramírez, de l'Institut d'Ensenyament Mitjà Josep de Ribera, i Julián Labastida, superior del Col·legi del Cor de Maria; secretari: José Chocomeli Galán, llicenciat en Filosofia i Lletres i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
3. Lidia Sarthou Vila (1914-1990), llicenciada en Filosofia i Lletres, secció d'Història, era des de 1940, sent director José Cos Bemud, professora auxiliar de l'Institut Josep de Ribera. Impartí classes de francés, filosofia, història i literatura. En maig de 1947 marxà a Madrid, on va rebre orientacions sobre organització bibliotecària de Francisco Tolsada, secretari de la Junta d'Intercanvi i Adquisició de Llibres i Revistes per a Biblioteques Públiques.
