Fou una escriptora catalana que escrivia principalment en castellà, traductora de l’ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 2004 i 2007.
Va treballar amb Carlos Barral, i, a partir de 1970, va fundar i dirigir les editorials Gaya Ciencia i Bausán, així com les revistes Arquitectura Bis i Cuadernos de la Gaya Ciencia.
Com a traductora de les Nacions Unides va viure a Genebra, Nova York, Nairobi, Washington i Paris, i entre 1994 i 1998 va dirigir l’Ateneu Americà de la Casa América de Madrid.
És autora de les novel·les Memoria de Almator (1991), Azul (Premi Nadal 1994), Luna lunera (1999, Premi Ciutat de Barcelona) i La canción de Dorotea (Premi Planeta 2001), a més dels llibres de relats Pobre corazón (1996), Desde el mar (1997) i Viento armado (2006). També ha coordinat diverses publicacions col·lectives i ha escrit articles periodístics.
Del 2014 al 2016 va publicar una sèrie de tres llibres de memòries: Entre el seny i la rauxa (2014), Una llarga adolescència (2015) i Amics per sempre (2016), tots tres d’Ara Llibres.
En 2005 va rebre del president francès la condecoració de Chevalier de la Légion d’Honneur, i l’any següent la Creu de Sant Jordi del president de la Generalitat de Catalunya.