Localització i generalitats

Xàtiva es situa geogràficament a 38º 59' de latitud N i a 0º 31' de longitud O, a 55 de km al SO de la ciutat de València, a 70 km al NO de la ciutat d'Alacant, a 30 km del mar i a una altitud de 115 m sobre el nivell d'este. Es troba en l'encreuament de dos importants vies de penetració cap a l'interior de la península, a través dels contraforts del sistema Prebètic extern: la vall del riu Cànyoles, que defineix geogràficament la comarca de la Costera, al llarg de la qual discorren la carretera N 430 i el ferrocarril València-Madrid, que accedeixen a l'altiplà central a través del Port d'Almansa, i la vall del riu Albaida, que comunica amb les comarques interiors del sud (la Vall d'Albaida, l'Alcoià) amb la carretera 340 València-Alacant per l'interior i el ferrocarril València-Alcoi. Tant la seua localització a l'entrada de les dos valls, com la particular configuració topogràfica de les serres que les defineixen i l'existència d'abundants recursos naturals (aigua), han fet de Xàtiva una zona on els assentaments de població han sigut molt importants històricament.

El terme municipal constitueix el començament geogràfic de la comarca de la Costera (de la què Xàtiva és capital comarcal), ja que es localitza en l'últim tram del llit del riu Cànyoles i la seua confluència amb l'Albaida al seu pas cap al nord per a desembocar en el Xúquer, en la veïna comarca de la Ribera Alta.

El seu territori, no obstant això, es troba parcialment disgregat per l'existència de diversos enclavaments fora del terme municipal, i inclús fora de la comarca: més d'un quart de la superfície municipal es troba distribuïda entre ells. Concretament, partint de la superfície total del terme de 7744 ha (93.141 fanecades), la corresponent als enclavaments totalitza 2047 ha (24.633 fanecades), la qual cosa representa el 26,43% quedant una superfície de terme a entorn al nucli de població de 5696 ha (68.556 fanecades).

L'origen d'esta disgregació espacial caldria buscar-la en el procés de formació de l'estructura organitzativa del territori basada en els municipis moderns al llarg del segle XIX. En ell s'enfrontaven els diferents conceptes sobre la propietat alhora que als criteris d'orde estrictament territorial se superposaven els diversos interessos dels propietaris en joc, per què parcel·les disgregades d'una mateixa propietat foren incloses dins del terme de residència, resultant una delimitació prou arbitrària com per a suposar un certa grau de voluntarietat per part del propietari en la pertinença a un municipi o un altre.

En el cas de Xàtiva la important presència històrica de les classes feudals i burgeses ennoblides va haver de condicionar fortament el procés de formació dels seus límits municipals donant com resultat la gran quantitat d'enclavaments existents i la variada tipologia dels mateixos.

REIALENC DELS FRARES (Pineda dels Frares)
Es troba en la comarca de la Ribera Alta afrontant amb els termes municipals de Rafelguaraf, Carcaixent i Simat de la Valldigna. La seua extensió és de 1027 ha (12.363 fanecades) i compta amb un xicotet nucli de població fixa.

REIALENC DE LA PLANA
Situat en la comarca de la Costera en el límit amb la comarca de la Canal de Navarrés ocupa una àmplia zona muntanyosa amb abundància de propietats municipals i estatals (una part important del mateix ha sigut delimitat com a muntanya d'utilitat pública: munt Cantalar). Limita amb els municipis de Llanera de Ranes, Canals, l'Alcúdia de Crespins, Montesa, Enguera i Anna i la seua extensió és de 497 ha (5.981 fanecades).

PELAIRE
Situat en el límit nord de la comarca de la Costera, ocupa una zona muntanyosa junt a la N 430 al seu pas pel port de Càrcer, amb vessants que donen a la comarca de la Ribera Alta. Parcialment de propietat estatal, la resta està parcel·lat entre molts propietaris que realitzen cultius de secà, i alguna edificació aïllada. Dins d'ell es troba la zona denominada muntanya de Santa Anna, igualment d'utilitat pública. La superfície total és de 313 ha ( 3766 fanecades ).

VENDA CARBONELL
Situada en la comarca de la Ribera Alta, està constituïda per dos propietats junt a la N 430 destinades al cultiu del taronger i un xicotet nucli de vivendes pertanyents al baró de Càrcer. Limita amb els municipis d'Alcàntera del Xúquer, Alberic i Vilanova de Castelló, i la seua superfície és de 60 ha (722 fanecades).

LA GARROFERA
Situada en la comarca de la Vall d'Albaida, entre els municipis de Bellús i l'Olleria, té com a eix el camí que uneix estos dos pobles, a un costat i a l'altre del barranc pel qual discorre (barranc del Salido). La seua extensió és de 105 ha (1264 fanecades).

FUENTE AMARG
Reuneix 16 xicotets enclavaments dels quals el major és Fuente Amarga de 15 ha (181 fanecades), situada en zona muntanyosa en la comarca de la Costera, afrontant amb la Canal de Navarrés. La resta són xicotetes parcel·les en els municipis a l'est i a l'oest del terme, especialment en la zona d'horta. És d'assenyalar l'enclavament de propietat municipal de l'ermita de Santa Anna, situada al cim de la muntanya de Santa Anna, terme de la Llosa de Ranes, d'un alt valor simbòlic per a tota la comarca.

D'altra banda, dins del terme de Xàtiva i encara dins dels seus enclavaments, es troben parcel·les pertanyents a altres termes municipals, especialment del Genovés en la zona sud, i dels termes limítrofs per l'est i l'oest en la zona central d'horta.

Les 5697 ha restants (68.339 fanecades) s'agrupen al voltant del nucli de població en una franja transversal al llit del Cànyoles de 5,5 km d'amplària mitjana ocupant tota l'amplitud de la vall, aproximadament 10 km des de la Serra d'Enguera, al nord, a la Serra Grossa, al sud. La ciutat de Xàtiva té una posició central, comptant a més amb altres nuclis de població: Anahuir, Sorió i Torre d’en Lloris.

Els municipis limítrofs són: al nord, Vilanova de Castelló, Manuel, l'Ènova, la Llosa de Ranes i Senyera; a l'est, Barxeta, Lloc Nou d’en Fenollet i Genovés; al sud, Bellús, i a l'oest, Novetlè, Rotglà i Corberà, La Granja de la Costera i Canals.