Geografia / el medi físic

El clima

Està definit per les estadístiques, a llarg termini, de paràmetres com la pressió, temperatures, humitat, vent, precipitacions...

 

TEMPERATURES
Les dades s'han obtingut a partir de la base de dades de l'Institut Nacional de Meteorologia, en les estacions pròximes a la ciutat de Xàtiva (estació de Xàtiva, estació del Realenc, estació de Coaxa i estació d'Ontinyent). Els valors obtinguts s'han distribuït en un any hipotètic a partir de les observacions obtingudes en un període de 30 anys (1956-1986).

Taula de temperatures
Taula de temperatures

 

 

PRECIPITACIONS
Són, a més de la temperatura, el factor ecològic més important que condiciona la distribució, riquesa i diversitat biològiques. No sols és convenient conéixer la quantitat total de precipitacions en un any, sinó també com es distribueix esta pluja al llarg del mateix. Les dades expressen les mitges mensuals de precipitació arreplegades en un període de 30 anys.

Fàcilment es pot apreciar com el règim de precipitacions es defineix per la seua irregularitat i escassetat. Al llarg de l'any es produeixen dos extrems de màxima precipitació: un a la tardor i un altre hivernal, produint-se a vegades un pic primaveral. Esta abundància de precipitacions en alguns dies d'estos mesos va seguida d'un període d'estiatge extremat, amb precipitacions escasses o nul·les. El mateix succeeix el mes de juliol.

Convé ressaltar que l'escassetat de precipitacions durant llargs períodes de temps redunda negativament en el descens dels recursos d'aigües subterrànies disponibles. El nivell d'estes aigües depén directament, almenys en la nostra zona, de la quantitat de precipitacions retingudes pel sòl i la cobertura vegetal. L'escassetat de precipitacions d'uns anys quedaria compensada per l'abundància d'altres. Però són dos fets fonamentals els que agreugen i condicionen la carestia d'aigua disponible:
1. L'escassa cobertura vegetal de la conca i de la Serra Grossa, amb el conseqüent augment del vessament superficial.
2. La sobreexplotació dels aqüífers com a conseqüència de l'escassetat d'aigua i així mateix de les transformacions agrícoles irracionals i aterrassaments dels vessants de les muntanyes.

 

Grafic de precipitacions
Grafic de precipitacions

CLASSIFICACIÓ CLIMÀTICA
Tant de la classificació de l'índex termopluvioètrico de Dantet-Retorne com dels obtinguts de l'índex d'Emberger es pot deduir que ens trobem en una zona semiàrida.

El climodiagrama més empleat és el de Walter-Gaussen o diagrama ombrotérmic, on es reflecteixen precipitacions i temperatures mitges mensuals.

La precipitació mitjana anual de la zona de Xàtiva és de 688,7 mm, per la qual cosa, per les pluges, queda emmarcada dins de l'ombroclima subhumit. Moltes plantes són bons indicadors bioclimàtics. Per això, hi ha una classificació en funció de les comunitats vegetals existents en les zones i de la seua composició florística. En la regió mediterrània es poden reconéixer els següents pisos bioclimàtics: termomediterrani, mesomediterrani, supramediterrani, oromediterrani i criomediterrani.

Xàtiva, quant a la temperatura, quedaria emmarcada dins del pis termomediterrani, les característiques del qual són: temperatura mitjana anual 16º; temperatura mitjana anual de les màximes del mes més fred 13º ; temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred 9º ; mitjana de les mínimes absolutes del mes més fred -3º ; mesos en què estadísticament són possibles les gelades: febrer i desembre.

L'espècie més característica del pis termomediterrani és el Chamaerops humilis (palmito o margalló), la qual cosa confirma el caràcter càlid del terreny on s'assenta.

Font: VERA CHÁFER, Josep i Joan PEDROLA MONFORT: "Estudi ecològic del riu Alboi. Bases per a la seua conservació", Papers de la Costanera, 6 (1989), p. 9-19
El “Atlas Climático de la Comunidad Valenciana”, editat per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, Direcció General d'Urbanisme (1994), inclou el terme municipal de Xàtiva en el domini climàtic denominat franja de transició. El Mapa Geocientífic, al seu torn, qualifica el clima de la comarca de la Costera, en general, com mesomediterrani, sec/subhumit.

Es tracta doncs d'un clima que presenta característiques intermèdies entre el propi de la plana litoral septentrional, de temperatures moderades, oscil·lació tèrmica escassa, elevada humitat relativa en els mesos de calor i un màxim de precipitacions a la tardor; i els de les comarques interiors, de major sequedat, si bé este paràmetre és molt variable al llarg de la franja, i oscil·lacions tèrmiques més àmplies.

Així, en efecte, respecte a la plana litoral s'observa una certa tendència a l'equilibri en les precipitacions estacionals i un significatiu augment de l'amplitud tèrmica, que, junt amb factors específics de caràcter local, donen lloc, per exemple, a temperatures màximes especialment elevades en la ciutat de Xàtiva durant els mesos d'estiu.

El "Mapa de riesgo de daños por frío de las Áreas Citrícolas de la Comunidad Valenciana" (1989), editat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca, finalment identifica fins a quatre zones de microclima diferenciat en l'àmbit del terme municipal. Segons este document caldria distingir les següents grans àrees en què les variables de reconeixement climàtic presenten caràcters de comportament singularitzables, a saber:

Zona càlida mitjana: àrea resguardada del fred amb baix risc de gelades, si bé estes poden produir-se encara que donant lloc a danys en les collites que seran de poca consideració. Es localitza en l'extrem nord del terme municipal, a l'oest de la carretera CC-3320 (Alzira) i en una estreta franja situada entre els meandres del riu Albaida i la carretera N-332 (Genovés), al sud del terme municipal.

Zona mitjana càlida: comprén aquells llocs intermedis que solen patir descensos termomètrics inferiors a zero graus, encara que els danys que es produeixen no són massa greus. Es localitza entre el llit del riu Cànyoles i una línia que al nord del nucli urbà s'identifica amb la traça del ferrocarril de València a La Encina i al sud d'este, amb els peus de muntanya de la Serra de Vernissa.

Zona mitjana freda: comprén àrees semblants a les anteriors en les què, no obstant això, la freqüència amb què es presenten els freds és major i majors també els danys en les collites. Es localitza en una estreta franja a un costat i a l'altre del llit del Cànyoles, formant una llengua entre la traça del ferrocarril de València a La Encina i el llit del riu Albaida, en la meitat nord del terme municipal, i en el peu de muntanya de la Serra Grossa en l'extrem SO del mateix.

Zona freda mitjana: zones en què sempre es produeixen situacions de gelades amb efectes greus sobre les collites, per no estar resguardades dels vents del nord ni permetre la seua topografia l'evacuació d'aire fred en el cas de gelades d'irradiació. Comprén el que resta de terme municipal al nord del riu Càyoles i a l'oest del riu Albaida i la depressió de Bixquert, entre la serres de Vernissa i del Castell i la Serra Grossa.

Font: PGOU, 2001

Desplaça cap amunt