{"id":15250,"date":"2022-02-16T11:09:10","date_gmt":"2022-02-16T11:09:10","guid":{"rendered":"https:\/\/desarrollo1.mibbo.es\/localizacion-y-generalidades-2\/"},"modified":"2022-05-16T19:14:02","modified_gmt":"2022-05-16T19:14:02","slug":"localizacion-y-generalidades-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/geografia\/localizacion-y-generalidades-2\/","title":{"rendered":"Localizaci\u00f3n y generalidades"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<p>X\u00e0tiva es situa geogr\u00e0ficament a 38\u00ba 59&#8242; de latitud N i a 0\u00ba 31&#8242; de longitud O, a 55 de km al SO de la ciutat de Val\u00e8ncia, a 70 km al NO de la ciutat d&#8217;Alacant, a 30 km del mar i a una altitud de 115 m sobre el nivell d&#8217;este. Es troba en l&#8217;encreuament de dos importants vies de penetraci\u00f3 cap a l&#8217;interior de la pen\u00ednsula, a trav\u00e9s dels contraforts del sistema Preb\u00e8tic extern: la vall del riu C\u00e0nyoles, que defineix geogr\u00e0ficament la comarca de la Costera, al llarg de la qual discorren la carretera N 430 i el ferrocarril Val\u00e8ncia-Madrid, que accedeixen a l&#8217;altipl\u00e0 central a trav\u00e9s del Port d&#8217;Almansa, i la vall del riu Albaida, que comunica amb les comarques interiors del sud (la Vall d&#8217;Albaida, l&#8217;Alcoi\u00e0) amb la carretera 340 Val\u00e8ncia-Alacant per l&#8217;interior i el ferrocarril Val\u00e8ncia-Alcoi. Tant la seua localitzaci\u00f3 a l&#8217;entrada de les dos valls, com la particular configuraci\u00f3 topogr\u00e0fica de les serres que les defineixen i l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;abundants recursos naturals (aigua), han fet de X\u00e0tiva una zona on els assentaments de poblaci\u00f3 han sigut molt importants hist\u00f2ricament.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/embed?pb=!1m18!1m12!1m3!1d12404.286597227114!2d-0.5305653593715224!3d38.99086110085235!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0xd61a201444bc4e3%3A0xaec132600b6a0841!2s46800%20J%C3%A1tiva%2C%20Valencia!5e0!3m2!1ses!2ses!4v1649839731776!5m2!1ses!2ses\" width=\"400\" height=\"300\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>El terme municipal constitueix el comen\u00e7ament geogr\u00e0fic de la comarca de la Costera (de la qu\u00e8 X\u00e0tiva \u00e9s capital comarcal), ja que es localitza en l&#8217;\u00faltim tram del llit del riu C\u00e0nyoles i la seua conflu\u00e8ncia amb l&#8217;Albaida al seu pas cap al nord per a desembocar en el X\u00faquer, en la ve\u00efna comarca de la Ribera Alta.<\/p>\n<p>El seu territori, no obstant aix\u00f2, es troba parcialment disgregat per l&#8217;exist\u00e8ncia de diversos enclavaments fora del terme municipal, i incl\u00fas fora de la comarca: m\u00e9s d&#8217;un quart de la superf\u00edcie municipal es troba distribu\u00efda entre ells. Concretament, partint de la superf\u00edcie total del terme de 7744 ha (93.141 fanecades), la corresponent als enclavaments totalitza 2047 ha (24.633 fanecades), la qual cosa representa el 26,43% quedant una superf\u00edcie de terme a entorn al nucli de poblaci\u00f3 de 5696 ha (68.556 fanecades).<\/p>\n<p>L&#8217;origen d&#8217;esta disgregaci\u00f3 espacial caldria buscar-la en el proc\u00e9s de formaci\u00f3 de l&#8217;estructura organitzativa del territori basada en els municipis moderns al llarg del segle XIX. En ell s&#8217;enfrontaven els diferents conceptes sobre la propietat alhora que als criteris d&#8217;orde estrictament territorial se superposaven els diversos interessos dels propietaris en joc, per qu\u00e8 parcel\u00b7les disgregades d&#8217;una mateixa propietat foren incloses dins del terme de resid\u00e8ncia, resultant una delimitaci\u00f3 prou arbitr\u00e0ria com per a suposar un certa grau de voluntarietat per part del propietari en la pertinen\u00e7a a un municipi o un altre.<\/p>\n<p>En el cas de X\u00e0tiva la important pres\u00e8ncia hist\u00f2rica de les classes feudals i burgeses ennoblides va haver de condicionar fortament el proc\u00e9s de formaci\u00f3 dels seus l\u00edmits municipals donant com resultat la gran quantitat d&#8217;enclavaments existents i la variada tipologia dels mateixos.<\/p>\n<strong>REIALENC DELS FRARES (Pineda dels Frares)<\/strong><br \/>\nEs troba en la comarca de la Ribera Alta afrontant amb els termes municipals de Rafelguaraf, Carcaixent i Simat de la Valldigna. La seua extensi\u00f3 \u00e9s de 1027 ha (12.363 fanecades) i compta amb un xicotet nucli de poblaci\u00f3 fixa.\n<strong>REIALENC DE LA PLANA<\/strong><br \/>\nSituat en la comarca de la Costera en el l\u00edmit amb la comarca de la Canal de Navarr\u00e9s ocupa una \u00e0mplia zona muntanyosa amb abund\u00e0ncia de propietats municipals i estatals (una part important del mateix ha sigut delimitat com a muntanya d&#8217;utilitat p\u00fablica: munt Cantalar). Limita amb els municipis de Llanera de Ranes, Canals, l&#8217;Alc\u00fadia de Crespins, Montesa, Enguera i Anna i la seua extensi\u00f3 \u00e9s de 497 ha (5.981 fanecades).\n<strong>PELAIRE<\/strong><br \/>\nSituat en el l\u00edmit nord de la comarca de la Costera, ocupa una zona muntanyosa junt a la N 430 al seu pas pel port de C\u00e0rcer, amb vessants que donen a la comarca de la Ribera Alta. Parcialment de propietat estatal, la resta est\u00e0 parcel\u00b7lat entre molts propietaris que realitzen cultius de sec\u00e0, i alguna edificaci\u00f3 a\u00efllada. Dins d&#8217;ell es troba la zona denominada muntanya de Santa Anna, igualment d&#8217;utilitat p\u00fablica. La superf\u00edcie total \u00e9s de 313 ha ( 3766 fanecades ).\n<strong>VENDA CARBONELL<\/strong><br \/>\nSituada en la comarca de la Ribera Alta, est\u00e0 constitu\u00efda per dos propietats junt a la N 430 destinades al cultiu del taronger i un xicotet nucli de vivendes pertanyents al bar\u00f3 de C\u00e0rcer. Limita amb els municipis d&#8217;Alc\u00e0ntera del X\u00faquer, Alberic i Vilanova de Castell\u00f3, i la seua superf\u00edcie \u00e9s de 60 ha (722 fanecades).\n<strong>LA GARROFERA<\/strong><br \/>\nSituada en la comarca de la Vall d&#8217;Albaida, entre els municipis de Bell\u00fas i l&#8217;Olleria, t\u00e9 com a eix el cam\u00ed que uneix estos dos pobles, a un costat i a l&#8217;altre del barranc pel qual discorre (barranc del Salido). La seua extensi\u00f3 \u00e9s de 105 ha (1264 fanecades).\n<strong>FUENTE AMARG<\/strong><br \/>\nReuneix 16 xicotets enclavaments dels quals el major \u00e9s Fuente Amarga de 15 ha (181 fanecades), situada en zona muntanyosa en la comarca de la Costera, afrontant amb la Canal de Navarr\u00e9s. La resta s\u00f3n xicotetes parcel\u00b7les en els municipis a l&#8217;est i a l&#8217;oest del terme, especialment en la zona d&#8217;horta. \u00c9s d&#8217;assenyalar l&#8217;enclavament de propietat municipal de l&#8217;ermita de Santa Anna, situada al cim de la muntanya de Santa Anna, terme de la Llosa de Ranes, d&#8217;un alt valor simb\u00f2lic per a tota la comarca.\n<p>D&#8217;altra banda, dins del terme de X\u00e0tiva i encara dins dels seus enclavaments, es troben parcel\u00b7les pertanyents a altres termes municipals, especialment del Genov\u00e9s en la zona sud, i dels termes lim\u00edtrofs per l&#8217;est i l&#8217;oest en la zona central d&#8217;horta.<\/p>\n<p>Les 5697 ha restants (68.339 fanecades) s&#8217;agrupen al voltant del nucli de poblaci\u00f3 en una franja transversal al llit del C\u00e0nyoles de 5,5 km d&#8217;ampl\u00e0ria mitjana ocupant tota l&#8217;amplitud de la vall, aproximadament 10 km des de la Serra d&#8217;Enguera, al nord, a la Serra Grossa, al sud. La ciutat de X\u00e0tiva t\u00e9 una posici\u00f3 central, comptant a m\u00e9s amb altres nuclis de poblaci\u00f3: Anahuir, Sori\u00f3 i Torre d&#8217;en Lloris.<\/p>\n<p>Els municipis lim\u00edtrofs s\u00f3n: al nord, Vilanova de Castell\u00f3, Manuel, l&#8217;\u00c8nova, la Llosa de Ranes i Senyera; a l&#8217;est, Barxeta, Lloc Nou d&#8217;en Fenollet i Genov\u00e9s; al sud, Bell\u00fas, i a l&#8217;oest, Novetl\u00e8, Rotgl\u00e0 i Corber\u00e0, La Granja de la Costera i Canals.<\/p>\n<p><iframe src=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/embed?pb=!1m18!1m12!1m3!1d1603832.956000806!2d-2.3682363063438174!3d38.26821993003808!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0xd61a3c352485ae9%3A0x9ccf639c3316fbaa!2sLa%20Font%20Amarga!5e0!3m2!1ses!2ses!4v1649848863269!5m2!1ses!2ses\" width=\"400\" height=\"300\" allowfullscreen=\"\" loading=\"lazy\" referrerpolicy=\"no-referrer-when-downgrade\"><\/iframe><\/p>\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>X\u00e0tiva es situa geogr\u00e0ficament a 38\u00ba 59&#8242; de latitud N i a 0\u00ba 31&#8242; de longitud O, a 55 de km al SO de la ciutat de Val\u00e8ncia, a 70 km al NO de la ciutat d&#8217;Alacant, a 30 km del mar i a una altitud de 115 m sobre el nivell d&#8217;este. Es troba [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":15312,"menu_order":8,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"disabled","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-15250","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15250"}],"collection":[{"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15250"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15250\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15312"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/biblioteca.xativa.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}