“La dona invisible” és, ras i curt, una novel·la no depriment sobre la depressió. És la història d’una dona de la neteja Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors.
“La dona invisible” ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXV Premis Castellum Ripae.