Francesc Daviu fou fill d’un cavaller xativí mort a l’any 1430. Començà el seu servici sota les ordres del rei Alfons el Magnànim en l’armada al 1432 quan acabava d’armar-se cavaller. L’agost d’eixe mateix any, juntament amb el cavaller Francesc Soler, conquerí l’illa de Djerbaen la costa de Tunísia. El 14 de juliol de 1434, amb el seu oncle Pere Daviu, anà a la famosa justa del Passo honroso en el Pont d’Órbigo (Lleó), organitzada pel cavaller castellà Suero de Quiñones. Al mes de maig de 1441 viatjà a Sicília amb la missió d’obtenir cavalls per al exercit reial. L’any 1443, després de conquista de Nàpols, fou nomenat com un dels quatre uixer d’armes del rei Alfons. Aquest càrrec implicava gran responsabilitat. Calia tenir cura de l’armament personal del rei i dormir en cambres properes a les reials per protegir el monarca durant el seu repòs. Participà a les campanyes de 1445, 1446 y la de 1447 en la esquadra reial. Per unir llaços amb el Regne d’Aragó, Felip el bo, duc de Borgonya, va proposar a Alfons un intercanvi d’ordens al 1445. Alfons seria nomenat cavaller de l’orde del Toison d’Or mentre que Felip hauria de rebre l’ordre aragonesa de la Estola i la Jarra. El cavaller Gilbert de Lannoy va viatjar a Aragó per portar el collar del Toison i els capítols d’eixa ordre. La seua aplegada està datada el 13 de novembre de 1446. Tot i ser portador del collar, la tradició exigia que la ordre calia imposar-la personalment i Alfons no podia desplaçar-se fins a Borgonya. Per això Francesc Daviu i Garcia Muntanyes foren escollits com emissaris aragonesos per portar el collar de Estola i la Jarra alhora que rebien la imposició del collar representant al rei.
L’experiència de Daviu en afers d’ambaixador foren essencials per designar-lo en aquesta missió. Fou premiat pels seus servicis i obtingué el ofici de alcayt de Concentaina. Durant els anys cinquanta va romandre en la cort napolitana, on també acudiria el seu fill Jaume Daviu.