Nascut a Xàtiva, però en data incerta (1633, 1635 1637). Estudià jurisprudència a la Universitat de Salamanca, venint després a València, on va rebre el grau de doctor en lleis en aquesta universitat. Va casar amb Leonarda Gracián i tingué dues filles: Joana Baptista i sor Gertrudis, religiosa del convent de Santa Clara. En 1681 i 1684 fou conseller jurista, i en 1685 fou nomenat “savi en plaça”. En 1687 obtingué la càtedra de Decretals, jubilant-se en 1689 amb honors. La seua obra més important fou De effectibus immemorialis praescripctionis et consuetudinis (València: Francisco Mestre, 1690), un dels exemplars més antics existents a la Biblioteca Municipal de Xàtiva (fou trobat en una paperera per Carlos Sarthou en 1937). En 1700, també en tamany foli, va ser publicada una segona part de l’obra, impresa per Jaime Bordazar. Morí en sa casa, al carrer Carabasses de València, el 14 de març de 1701.
