Va ser fill del metge Ferrer Torrella, documentat a la nostra ciutat en 1442, però no és segur el seu naixement a la nostra ciutat. Estudià medicina en les universitats de Siena i Pisa i es doctorà a Roma (1481), sent també un notable matemàtic i gran coneixedor de teologia i ciències humanístiques. A l’igual que els seus germans Jeroni i Ausiàs, i el xativenc Pere Pintor, fou metge de Roderic de Borja, al què acompanyà a Roma quan fou nomenat papa. Alexandre VI (1492-1503) el va recompensar amb oficis i prebendes, entre elles la del bisbat de Santa Justa, a Sardenya (1494). Formà part del seu seguici, assistint a molts cardenals i familiars del papa, com el també xativenc Bartomeu Martí o la seua filla Lucrècia Borja. L’1 de maig de 1498 fou nomenat bibliotecari de la Vaticana, càrrec que exercí fins a 1500, substituint en ell al també xativí Pere Garcia, primer bibliotecari i posterior bisbe de Barcelona. A la mort d’Alexandre VI continuà sent metge personal de Pius III (1503) i Juli II (1503-1513), desenvolupant càrrecs curials durant el pontificat d’aquest. Coneixem d’ell cinc llibres de medicina —la majoria dedicats al tractament de la sífilis i la pesta— a destacar: Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum (Roma, 1497), Dialogus de dolore cum tractatus de ulceribus in pudendagra evenire solitis (Roma, 1500) i Consilium de peste (Roma, 1504). Junt a Lluís Alcanyís i Pere Pintor és una de les principals figures de la medicina valenciana del segle XV.
