Va nàixer a Vila-real en 1876. Finalitzat el batxillerat, realitzà la llicenciatura de Dret en València (1901) i es doctorà a Madrid en 1904. En aquest va contraure matrimoni amb Lidia Vila. Inicià la seua activitat professional com a secretari judicial a Vila-real, passant després a Borriana i, en 1920, a Xàtiva. La seua inquietud cultural començà a manifestar-se l’any 1909 amb diverses publicacions sobre Castelló, que motivaren la seua participació en l’elaboració de la monumental Geografía del Reino de Valencia (1913). Eixe mateix any era nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història. Traslladat a Xàtiva, fou nomenat arxiver municipal (1920). En 1922 publicà la seua primera obra sobre la nostra ciutat: El alcázar setabense. Eixe mateix any publicava altres nou, el que demostra la seua capacitat de treball i l’entusiasme amb el que va acometre el desig de donar a conéixer els tresors artístics i la història de l’antiga Saetabis. De la seua producció, més d’un centenar entre llibres i futllets, destaquem: Guía oficial ilustrada de Játiva (1925); Datos para la historia de Játiva (1933-1940), obra de la historiografia local encara d’obligada consulta; Castillos de España (1932), Catedrales de España (1946) i Jardines de España (1948-1949), on va ser pioner de la fotografia documental; Juan José de Ribera y su patria (1947) y El castillo de Játiva y sus históricos prisioneros (1946). Col·laborà en més de seixanta publicacions periòdiques espanyoles i extrangeres. Entre els nombrosos càrrecs i títols que se li donaren subratllem: fill adoptiu de la Ciutat (1925), director del Museu Municipal (1940), cronista de la Ciutat (1940), membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1953), apoderat del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (1953), membre de la Institució Alfons el Magnànim (1956), de la Hispanic Society de Nova York (1961), medalla al mèrit turístic (1966), etc. Tot el que hem dit és important, però no és res per a la ciutat si ho comparem al treball que realitzà durant els anys de la guerra civil, en què amb risc de la seua vida aconseguí salvar de la destrucció feta per la barbàrie revolucionària l’Arxiu Municipal i el de la Col·legiata, així com nombroses obres d’art religiós, que amagà a l’ermita de Sant Feliu i al Museu Municipal, que va estar intacte. És difícil trobar un home que, no havent nascut a Xàtiva, la volguera tant. Atacat d’amnèsia i cuidat per la seua filla, Lidia Sarthou, anterior directora de la Biblioteca Municipal (1947-1984), morí en 1971, als 94 anys. La ciutat li va retre homenatge en el seu darrer viatge i li dedicà un dels carrers més cèntrics, però el seu nom cal que estiga imprés en el cor de tots els xativencs com una de les persones que més ha cuidat i donat a conéixer la història i el patrimoni de la nostra ciutat.
