D’origen judeoconvers, estudià medicina en la Universitat de Lleida. Exercí amb prestigi en València, arribant a ser examinador de metges i professor de cirurgia. Fou metge de Roderic de Borja, al que acompanyà a Roma, igual que Gaspar de Torrella (1452-1520), quan fou designat papa, lliurant-se, així, de la repressió que patiren els conversos d’origen judeu a començaments del segle XVI -com Lluís Alcanyís. Publicà dues obres: Aggregator sententiarum doctorum omnium de preservatione et curatione pestilentiae (Roma, 1499), sobre l’epidèmia (tifus) que assolà Roma en 1493, interpretant-la en termes astrològics. Major importància tingué l’altra: De morbo foedo et occulto his temporibus affligente (1500), considerada una de les principals fonts i més precises descripcions de la malaltia de la sífilis. L’edició original, un quadern en quart, està impresa en caracters gòtics, 44 pàgines en vint-i-dos capítols, precedits d’una introducció i un breu discurs dirigit a Alexandre VI. Morí a la Ciutat Eterna en 1503.
