Va nàixer el 12 de juny de 1911. Estudià el batxillerat a la nostra ciutat, i obtingué posteriorment la llicenciatura en Filosofia i Lletres, Dret i Ciències Polítiques i Econòmiques. Són nombrosos els mèrits i càrrecs que aconseguí al llarg de la seua vida. L’enumeració d’alguns d’ells permetrà donar una idea de la seua talla intelectual: catedràtic de Dret Polític i Teoria de la Societat, en la Universitat Complutense (1946-1949); director del Col•legi d’Espanya de la Universitat de París (1949-1954); catedràtic d’Història del Pensament Polític i Social d’Espanya, en la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat de Madrid (1955); catedràtic associat de la Universitat de la Sorbona (1969-1971); professor de la Universitat de Minnesota (1978-1981); membre, des de 1963, de la Reial Acadèmia de la Història; president de l’Associació Espanyola de Ciències Històriques (1969-1974); membre de gran quantitat d’organitzacions i col•laborador d’innumerables revistes nacionals i internacionals (Hispanic Society of America, Hispanic Review, Bulletin Hispanique, Cuadernos Hispanoamericanos, Revista de Occidente, Revista de Estudios Políticos…); participant en nombrosos cursos, congressos i conferències de tot el món, i doctor honoris causa de les universitats de Tolosa i Burdeos. És autor, així mateix, de quasi una trentena de llibres i dos centenars d’articles especialitzats en temes medievals i aspectes del pensament dels segles XVI al XX. Cal destacar de manera especial: El concepto de España en la Edad Media (1954), Velázquez y el espíritu de la modernidad (1960), Las Comunidades de Castilla, una primera revolución moderna (1963), El mundo social de La Celestina (1964), Antiguos y modernos (1966), Estado moderno y metalidad social (1972), La cultura del Barroco (1975), Utopía y contrautopía en “El Quijote” (1976), La literatura picaresca desde la historia social (1986), etc. La importància de José Antonio Maravall és tal que l’historiador Miquel Batllori el considerà —per la seua aportació a la història del pensament— com un dels dos grans innovadors, en el segle XX, de la història general d’Espanya, junt a Jaume Vicens Vives, opinió compartida per historiadors de la categoria de John Elliott. El seu interés per la història no fou un desig d’erudició, sinó d’un interés viu de conéixer i comprendre el món mitjantçant la investigació objectiva, però apasionada. Tota la vida professional de Maravall va transcórrer fora de València, però la seua pertinença al seu país d’origen i a la seua ciutat natal no va ser un simple fet anecdòtic, sinó, com ell mateix digué, una “experiència vital”, “element de destí” que conformà la seua personalitat. L’amor a la seua terra sempre va estar present. Així, el 1985, poc abans de morir expressà una de les més belles frases mai dites sobre la nostra ciutat: “Viure a Xàtiva era reviure el mite del centre del món”. Eixe mateix any, va remetre a la nostra Biblioteca Municipal diversos llibres seus per tal que es guardara en ella memòria de la seua obra historiogràfica. Xàtiva recorda i honra la memòria d’aquest humanista modern —de tracte amable i cortés, i incansable activitat investigadora i docent— en el carrer Acadèmic Maravall, que discorre entre la Baixada del Carme i Gonçal Vinyes. (Fotografia de Manuel Escalera, El País, 13/12/2006)
