El gravador Antonio Manchón Quílez nasqué a Xàtiva l’any 1836 i va morir el 1910. Realitzà estudis de dibuix, pintura i gravat a l’Escola de Belles Arts de València, ciutat en la què treballà al taller de Carlos Capuz, amb el qual aprengué a tallar en boix. Amplià estudis a Barcelona, París —on fou deixeble del gravador francés Trichon— i Londres. S’establí, finalment, a Madrid on desenvolupà una intensa activitat com a xilògraf en la dècada dels seixanta i setanta en revistes com El Museo Universal, La Ilustración Republicana, La Ilustración Gallega, La Ilustración de Madrid, La Ilustración Española y Americana i Arte de España. Col·laborà com il.lustrador en gran quantitat de novel.les populars i de costums (La plegaria de una madre, Abelardo y Eloísa, Lucrecia Borgia, La mujer adúltera, Los desheredados, El corazón de un bandido etc.), així com en treballs en auques, vinyetes i orles. Cal destacar, sobre tot, les il·lustracions que realitzà per al Quixot editat en 1868 per Manini en Madrid.
