Desconeguem les dades de naixement i mort d’aquest metge. L’erudit i bibliògraf Nicolás Antonio, en la seua obra Biblioteca Hispana (1672-1696), ens diu que va nàixer a la nostra ciutat. Estudià medicina a la Universitat d’Alcalá de Henares, on exercí la docència fins a 1543. Posteriorment fou metge de cambra del rei Joan III de Portugal i professor en la Universitat de Coimbra. Després de viatjar per Europa, fixà finalment la seua residència a Sevilla, on obtingué la primera càtedra de Medicina, obtenint una gran reputació professional. Allí, després de moltes relectures i correccions publicà dues obres: Libro de las enfermedades contagiosas i Tractado de la nieve y del uso della, obres de cotitzada raresa. Cal assenyalar en els seus escrits una gran prudència, capacitat d’observació, independència de criteri (front al costum de sagnar un malalt, la pràctica de subministrar-li abundant i bon menjar) i suggestiu sentit de l’humor (front al remei d’ungüents per evitar la pesta, la pràctica de fugir ”y no muy cerca, sino lexos”). Són de gran interés en les seues obres les nombroses anècdotes i observacions tretes de la seua pròpia experiència.
