Va nàixer a Xàtiva a la plaça de la Seu, número 5, junt a l’antiga Farmàcia Artigues, el 27 d’abril de 1813, fill d’una família molt pobra que fugí de València durant la Guerra del Francés. Mestre de diverses generacions de valencians, testimoni i protagonista dels començaments de la revolució burgesa, la guerra civil, la lluita entre progressistes i moderats i també dels començaments del renaixement cultural valencià (Renaixença). Mantingué un pensament pròxim al demòcrata, però transigent amb el règim moderat, i un federalisme incipient, basat en la reivindicació de la identitat de València i el seu dret d’autogovern. Va viure la seua infantesa en la major penúria. Féu els seus primers estudis a València, ingressant en les Escoles Pies en 1827. La seua personalitat, lectures i reflexió el portaren a l’abandó de l’orde religiós. Participà en la primera guerra carlista, va fer varis viatges per Europa i, en 1839, s’estableix a València com a funcionari públic. Partidari de les idees liberals, conspirà a favor del liberalisme progressista, ingressant en la Milícia Nacional i sent nombrat secretari de la Junta de Salvació (1843). A l’any següent fou comissionat per a la catalogació del patrimoni artístic de la província de València. En 1847 obtingué la càtedra d’Història de la Universitat de València, i la de Geografia i Història de l’Institut d’Ensenyament Mitjà. En 1848 fou nomenat cronista de València i membre de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, i en 1853, acadèmic de l’Espanyola d’Arqueologia, càrrecs als quals s’afegiran posteriorment: soci dels instituts arquelògics de Roma i Berlín, director de l’Institut Provincial d’Ensenyament Mitjà i president de l’Acadèmia d’Arts de Sant Carles. Entre la seua producció historiogràfica cal destacar: Historia de la ciudad y Reyno de Valencia (1845), Xàtiva. Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad (1857), Apuntes históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia (1855), Memorias de Sagunto (1865), etc. Cultivà la poesia (Poesías caballerescas, 1850; Poesías líricas y dramáticas, 1851) i la novel·la històrica (El Encubierto de Valencia, 1852; La Campana de la Unión, 1866 i Omm-al-Kiram o La expulsión de los moriscos, 1867). Publicà també poesia en valencià, signat amb el nom de Lo Trobador del Túria. En 1877 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona, i en 1879 dels de València. Morí el 7 de març de 1880, i el seu soterrar va ser una impressionant manifestació de dol d’un dels personatges valencians més populars i estimats de la seua època.
