Geografia / el medi físic

L’aigua

L'existència d'aigua en un territori condiciona en gran manera els usos dominants en cada zona i les possibilitats d'evolució dels nuclis de població existents. Diferenciarem dos aspectes: la disponibilitat de recursos, i el grau d'explotació actual i futur.

A. DISPONIBILITAT DE RECURSOS HIDRÀULICS

La distribució de les aigües superficials i subterrànies té un caràcter supramunicipal, per la qual cosa l'estudi de les reserves i capacitat de renovació ha de referir-se a treballs sobre àrees més àmplies del territori.

AIGÜES SUPERFICIALS: RIUS
Dels tres rius presents en el municipi, l'Albaida és el més important quant a cabal i continuïtat de règim. El Cànyoles i el Barxeta són afluents de l'Albaida sent el primer de règim continu a partir de Canals per les aportacions del riu dels Sants, i el segon de règim discontinu.

RIU ALBAIDA
Penetra pel sud del terme municipal entre la Serra Grossa i la Serra de la Solana, en una vall profunda i estreta amb altures de fins a 20 m en les seues cares laterals de gran pendent i en alguns casos tallades a pic. Posteriorment entra en la cubeta al·luvial del Cànyoles, on discorre per un llit d'amplària oscil·lant entre 80 i 150 m i amb una profunditat de 8 a 15 m, fins a arribar a la Serra d'Enguera on voreja els últims contraforts per a passar a la Ribera Alta del Xúquer. El seu traçat és curvilini a causa de la presència de nombrosos accidents geogràfics que ha de sortejar (Cova Negra, Ambastida, el Puig, l'Alt de Requena, el Cabezo, etc.).

RIU CÀNYOLES
Discorre per la cubeta al·luvial de la comarca de la Costera, amb un llit de 50 a 100 m d'amplària i de 5 a 15 m de profunditat respecte al fons de la vall, amb un recorregut quasi rectilini fins a la seua desembocadura en el riu Albaida. Abans de la seua entrada en el terme municipal té un règim estacionari amb escasses aportacions. Al seu pas per Canals rep els excedents del riu dels Sants i, sobretot, les aigües residuals urbanes i industrials de l'Alcúdia i Canals que li asseguren un cabal continu al llarg de tot l'any.

RIU BARXETA
De molta menor importància, té una aportació mitjana de 6 hm³/any. Penetra per l'est del terme municipal i conflueix amb l'Albaida entre l'Alt de Requena i el Cabezo. El seu règim estacional impossibilita l'ús de les seues aigües, que són escassament aprofitades per al cultiu.

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA
Les característiques físiques de les diferents unitats hidrològiques són:

Unitat miocénica de la Vall del Cànyoles
Està constituïda per materials sedimentaris quaternaris i del Miocè Superior, de caràcter permeable, assentat sobre formacions impermeables del Tap Burdigaliense, la qual cosa caracteritza la unitat com una cubeta permeable de grossàries compreses entre 10 i 96 m de profunditat.

El nivell freàtic es troba prou superficial, donant lloc a descàrregues en forma de xicotets brolladors en el llit del riu i facilitat d'obertura de pous, especialment en la zona junt a Canals, on la cubeta presenta una depressió apropiada per a l'obtenció de cabals mitjans de 2000 l/min en pous de 20 a 30 m de profunditat.

Esta unitat ocupa el 40 % de la superfície municipal i és sensible a les contaminacions per porositat, donades les característiques del material quaternari sedimentat. Constitueix una reserva important d'aigua, estimada globalment a nivell comarcal en uns 190 hm³.

Unitat miocénica de la Vall d'Albaida
Encara que el seu desenrotllament se situa fora de la comarca, incideix parcialment en el terme municipal constituint una zona amb base impermeable de margues terciàries, amb recobriment variable, segons el qual es distingeixen dos zones:

La zona sud (Bixquert) té un recobriment de composició argilosa d'escassa grossària, amb freqüents afloraments de margues, amb un nivell freàtic superficial i irregular, que possibilita l'obertura de xicotets pous d'escàs cabal per a servei auxiliar de vivendes. La circulació de l'aigua és en gran manera de caràcter superficial amb formació de barrancs amplis i profunds.

La zona nord participa de les característiques de la unitat del Cànyoles, amb un grossària de material quaternari més variable. El conjunt de la unitat ocupa aproximadament el 35% de la superfície municipal.

Unitat cretàcica de la Serra Grossa
Constitueix la divisòria entre les conques de l'Albaida i el Cànyoles amb materials amb un alt grau de figuració que permet la infiltració d'aigua a grans profunditats (margues dolomítiques, alcarenites, biomicrites,etc.), creant una gran reserva d'aigua la descàrrega més important de la qual es produeix en els brolladors de Bellús del qual s'abasteix la ciutat de Xàtiva.

Els pous oberts en esta unitat tenen cabals importants a grans profunditats. El tipus de recàrrega de penetració per fissuració la fa molt vulnerable a la contaminació a pesar de les grans profunditats d’emmagatzematge. Les reserves avaluades a nivell comarcal són de 28 hm³, ocupant aproximadament el 15% de la superfície municipal.

Unitat triàsica de la Canal de Navarrés
Se situa en la zona nord del terme municipal, a un costat i a l'altre del riu Albaida. Està constituïda per l'aflorament superficial de materials impermeables (margues i algeps Keuper), per la qual cosa l'aigua té una circulació purament superficial amb barrancs profunds i orografia accidentada (Teixonera, Carraixet...). Ocupa aproximadament el 10% de la superfície municipal.

Finalment assenyalar que l'enclavament del Reialenc de la Plana se situa sobre la unitat cretàcica del Massís de Caroch, de semblants característiques que la de la Serra Grossa, però amb unes reserves més importants, els punts de descàrrega principals de les quals són els brolladors d'Anna, en la Canal de Navarrés, i el del riu dels Sants, en la Costera.

B. EXPLOTACIÓ DE RECURSOS HIDRÀULICS

L'existència d’infrastructures complexes de regadiu i abastiment d'aigua potable en el municipi és molt antiga, amb una organització d'elements bàsics que no ha variat a penes en els últims segles. Els canvis més importants afecten l'obertura de nous pous per al reforçament dels cabals existents, i la creació de noves zones de regadiu. Estudiarem per separat la xarxa de séquies, els pous i les fonts naturals.

SÉQUIES

Séquies del riu dels Sants
Pràcticament la totalitat de les aigües de la font dels Sants és utilitzada per al reg per mitjà de cinc séquies que es reparteixen el cabal. Originàriament s'abastien només de les aigües que afloraven naturalment, amb l'inconvenient de la variació estacional del cabal total que generalment resultava deficitari en èpoques seques, especialment a partir de l'obertura de pous que van abaixar el nivell freàtic general de la zona.

Quasi la totalitat de l'aigua subministrada és utilitzada per les dos séquies que reguen terres de Xàtiva (20 parts sobre 24). Les altres tres reguen els municipis a l'oest i tenen un cabal molt menor: Seterres (2 parts) rega a l'Alcúdia i Canals, Orts (1 part) rega en Canals, i Canyamars (1 part) també en Canals.

Les altres dos són:
Séquia de Ranes: naix en Canals, deriva 9 parts del total i discorre pel marge esquerre del Cànyoles, amb dos braçals principals (el de l'Alt i el de Baix) que reguen la zona occidental del municipi i part dels termes de Canals, Cerdà, La Granja de la Costera i Vallés. L'excedent aboca en la séquia de La Llosa.

Séquia de la Vila: naix també en Canals, deriva 11 parts del total i creua el Cànyoles per mitjà d'un sifó que evita la mescla de les seues aigües, discorrent posteriorment pel marge dret del Cànyoles, horta d'Anahuir, Novetlè i rega la zona delimitada entre el riu, la ciutat i la carretera del cementeri (La Vila) per mitjà dels braçals principals de la Vila, Ters, Llidoner, Roncador i del Cego. L'excedent aboca en les séquies de Meses i de Murta.

Séquies del riu Cànyoles

Séquia de La Llosa: naix en un assut del riu, junt a la partida de Sagres, que fins fa poc arreplegava directament l'aigua del riu complementades amb diversos brolladors xicotets en el marge esquerre.
Rega la zona del marge esquerre del riu entre este i la Llosa de Ranes, per mitjà dels braçals dels Dotze, els Zinc, Ters, Sorió, Surrac i de la Marca, fins al Barranc de Carnicers, on aboca l'excedent i a través del qual torna al Cànyoles.

Séquia de Meses: naix en un assut situada davall el pont de la carretera de Xàtiva a Cerdà, arreplegant un terç del cabal dels pous de la séquia de La Llosa que es mescla amb l'aigua del Cànyoles. Rega tota la zona d'horta delimitada pels dos rius i la ciutat, comptant amb l'aportació dels excedents de les séquies de La Vila i Murta. Discorre inicialment pel marge dret passant junt amb la antiga Papelera de San Jorge i el Molí Tàrrega amb els braçals del Pintor, Albelló Franc, Subirana, Dimecres, Dijous i Mas, que aboquen els seus excedents en el riu Albaida.

Séquia del Palmerar: és una xicoteta séquia que naix en un assut situada poc abans de la confluència dels rius, regant la reduïda zona del Palmerar del Carraixet entre l'Alt de Requena i el riu Albaida.

Séquies del riu Albaida

Séquia de la Murta: naix en un assut en el riu, enfront de la Cova Negra, discorrent totalment revertida pel marge esquerre, desviant-se junt amb la carretera de Xàtiva a Gandia fins als voltants de la ciutat on es ramifica amb els braçals de Mezquita, Cremoda, Santa Anna, Camí Estret i Camí de València, regant el marge esquerre del riu Albaida fins a les primeres elevacions de Bixquert (Camí de la Casa Sumsi) i la zona sud de Meses. L'aigua és bona i els seus excedents aboquen en la séquia de Meses i en el riu Albaida.

Séquia del Puig: naix en un assut enfront del nucli d'Alboi i discorre revertida pel marge dret del riu fins al partidor Reial d'on arranquen els braçals d'Arenals, Bru i Albelló que reguen la zona als peus del Puig, abocant els seus excedents en la séquia de Benifurt. El braçal de l'Albelló, dóna origen als de Terrafort de d'Alt i Terrafort de Baix, que reguen la zona fins al riu Barxeta, on aboquen els excedents (Bru, Terrafort, etc.).

Séquia de Benifurt: naix en un assut situat davall el pont del ferrocarril Xàtiva-Alcoi amb un recorregut paral·lel al riu pel seu marge dret, fins a arribar a la zona de Benifurt, on se separa en els braçals de Circar, que aboca en la séquia de la Torre, i el de llevant que aboca en el barranc de Miralbó. Rega l'horta de Benifurt entre el riu Albaida i el barranc de Miralbó.

Séquia de la Torre: naix en un assut situat enfront del Puig, discorrent pel marge esquerre, i zona del Caragol, donant la volta al nucli de la Torre d’En Lloris. Rega la zona del Clot de la Torre per a creuar el riu de Barxeta per mitjà d'un viaducte i regar les zones de Casa Pintada i Cases de Mollà, junt al Cabezo.

Bibliografia:
Vetges tu i Mediterrània: PGOU, 1982
Servici Geogràfic de l'Exèrcit: Mapes 794-795, [1960?]
Gran Enciclopèdia de la regió valenciana, 1973
Geografia de les comarques valencianes, 1996

Desplaça cap amunt