Geografia / el medi físic
El relleu
En termes generals, el relleu municipal respon, com hem dit, a un tall transversal de la vall del riu Cànyoles perfectament delimitat per la Serra d'Enguera al nord i per la Serra Grossa al sud. No obstant hi ha tres elements que modifiquen esta estructura i li donen un caràcter particular.
SERRA VERNISSA I DEL CASTELL
El conjunt és una formació muntanyosa lineal paral·lela a la Serra Grossa, que talla en dos meitats ben diferenciades el terme municipal. La zona nord comprén la vall del Cànyoles pròpiament dita, amb una cubeta plana limitada per zones muntanyoses de forts pendents en què es donen els cultius de regadiu i es localitzen els assentaments de població. La zona sud té un relleu més accidentat dividit, amb poques paraules, en dos conques hidrogràfiques separades per una línia de cimes de mitjana altura que uneix de nord a sud la Serra Vernissa i la Serra Grossa. La conca oest aboca al riu Cànyoles i la conca est al riu Albaida.
Penetra pel sud per una encaixonada vall que separa el terme de Genovés i el de Xàtiva, i s'obri una vegada superada la Serra del Castell, penetrant en el terme municipal fins a confluir amb el riu Cànyoles per a dirigir-se posteriorment cap al nord-est vorejant els últims contraforts de la Serra d'Enguera. En este tram, el seu marge esquerre correspon a la plana d'horta de la cubeta del Cànyoles, mentre que el marge dret té un relleu suaument ondulat amb la presència de l'elevat promontori del Puig.
El Puig està situat al marge dret del riu Albaida, poc abans de la seua confluència amb el Cànyoles i és un element de gran importància simbòlica i paisatgística per a tota la comarca ja que assenyala el final geogràfic de la Costera amb la seua silueta cònica, de base el·líptica i cima escarpada. Pel costat oposat al riu Albaida discorre el riu Barxeta, de molta menys entitat, que desemboca en aquell poc abans de la seua eixida del terme municipal.
El territori queda així dividit en unes quantes zones dins les quals es mantenen relativament homogènies les seues característiques morfològiques i productives. Una descripció de cada una d'elles donarà una imatge més fiable de l'estructura formal del terme municipal, amb tres sectors diferenciats: els contraforts de la Serra d'Enguera, el marge dret del riu Albaida i l'horta de Cànyoles.
CONTRAFORTS DE LA SERRA D'ENGUERA
És una zona muntanyosa que al nord està organitzada entorn del profund barranc de la Teixonera, que la recorre en direcció nord-est per a desembocar en el riu Albaida fora del terme municipal. El relleu és molt accidentat i el sòl agrícolament improductiu, amb cimes des de les què s'albira una àmplia panoràmica de la Ribera Alta, amb altures que oscil·len entre els 130 i 230 m d'altitud: Lloma Alta, Lloma del Pi, Font d'Escuriel, Saladar,etc.).
Cap al sud se suavitza el relleu i el pendent es fa més uniforme fins a arribar al riu Cànyoles i al barranc de Carnicers, arribant a ser pla junt al riu, excepte en la zona del Carraixet, on es troba un promontori (l'Alt de Requena, de 156 m d'altitud) que delimita el punt en què el riu Albaida eix de la Costera per a entrar en la Ribera Alta, junt amb el poble de Manuel.
MARGE DRET DE LA VALL DEL RIU ALBAIDA
Dominada per la presència del Puig, de 310 m d'altitud, que està rodejada per zones planes destinades a regadiu (Arenals del Puig, Benifurt). Cap a l'oest compta amb dos llits amb cabal estacionari que ho recorren de sud a nord en direcció al riu Albaida: el riu de Barxeta, a l'est junt amb l'últim promontori del terme municipal (el Pujol de 180 m d'altitud) i el barranc del Brull o de Miralbó, on finalitzen la plana de Benifurt i les faldes de Puig. Ambdós llits es troben separats en la zona de Terrafort per una suau lloma longitudinal al nord de la qual es troba el nucli de població de la Torre d’en Lloris.
HORTA DEL CÀNYOLES
S'estén des del terme de la Llosa de Ranes fins a la base de la Serra del Castell, on es troba el nucli de Xàtiva. És una extensa plana sense desnivells assenyalats, creuada pel Cànyoles, amb un llit de 50 a 100 m d'amplària i una profunditat respecte a la plana de 5 a 15 m. L'altitud mitjana respecte al nivell del mar és de 85 m i s'estén cap a l'oest, més enllà del límit municipal, cap a Canals i l'Alcúdia de Crespins.
Està solcada per camins i sèquies seguint una parcel·lació molt geomètrica i fragmentada, i està dividida en unes quantes zones de distinta denominació separades per les carreteres d'accés a Xàtiva i la línia del ferrocarril (la Vila, Palmera, Meses, etc.).
En ella es situen els nuclis de població d'Annahuir (a l'oest, marge dret), i Sorió (zona central i marge esquerre).
SERRA VERNISSA I SERRA DEL CASTELL
Constitueixen el límit visual i funcional de la zona nord, sent una formació rocosa de fort impacte paisatgístic. En la serra Vernissa, a l'oest, destaca el pic de Vernissa (455 m) per la seua altura, i la Penya de Sant Dídac (378 m) per la seua peculiar formació rocosa en la cima. La serra del Castell és continuació de l'anterior, separada d'ella pel nomenat Port de Bixquert i té un relleu espectacularment escarpat (especialment per la cara sud) coronat per la silueta longitudinal del Castell, que la recorre unint les cimes successives continuant en la Penya Roja, recognoscible per la perpendicularitat de les seues parets.
A l'est del Castell l'orografia es diversifica i continua en diversos xicotets promontoris (Calvari, Serreta dels Quatre Aires, Pineda d'Eduardo) separats de la zona nord de Bixquert pel barranc d'Angeliu.
Delimitada entre les dos cadenes muntanyoses paral·leles, el seu relleu és més accidentat que el de la zona nord, caracteritzat per l'existència de dos vessants diferents, separades per una línia de cimes de mitjana altura: Lloma Plana (292 m), l'Agulló (298 m), Lloma Gosalvo (297 m) i Lloma de Pla (291 m).
VESSANT DEL RIU CÀNYOLES
Caracteritzat per la presència del promontori de Bolbens (300 m), separat de la serra Vernissa per l'estret barranc del Pla d'Agulló i de la serra Grossa pel barranc de la Casa Sanchis, que unit al barranc de Bolbens, formen una conca més àmplia i amb suaus pendents cap al nord i l'oest, en direcció al riu Cànyoles.
La zona pròxima al riu té les característiques de la zona horta, mentre que la pròxima a la Serra Grossa compta amb unes quantes terrasses de suau pendent a 270 m d'altitud (Casa Sanchis, Casa Vallino) amb cultius de tarongers.
VESSANT DEL RIU ALBAIDA
Major que l'anterior en longitud, es troba dividida en dos conques paral·leles que la recorren completament, separades entre sí per un estret promontori longitudinal recorregut en la cima per la Senda de les Olles, que es converteix així en una vertadera espina dorsal d'esta zona.
La conca nord està formada pel barranc de Capanda, que s'uneix posteriorment al del Pont Sec (que naix als peus de la serra del Castell, junt amb el Port de Bixquert, i junts defineixen una àmplia fondalada de vessants aterrassades amb cultius de secà i edificacions de segona residència (Bixquert). Al final del seu recorregut, el marge esquerre del barranc es complica orogràficament al vorejar els contraforts de la Serra del Castell amb cimes i barrancs (Corona l’Estrela, 272 m; la Pedrera, etc.) que acaben abruptament en la vall del riu Albaida, profundament encaixonat en eixe tram. El barranc desemboca en este per davall del viaducte de les Arcadetes, enfront del nucli d'Alboi.
Al sud de la Senda de les Olles discorre el barranc de Caturla, la marge del qual esquerra és una pendent aterrassada amb uns quants promontoris (casa Bernabé), mentre que la dreta correspon a les faldes de la Serra Grossa que en este punt tenen una forta pendent.
La Serra Grossa tanca pel sud el terme municipal, el límit del qual recorre les cimes descendint gradualment des de la Lloma de l'Olbiol (463 m), Penya de la Mel (435 m) cap al llit del riu Albaida, després del barranc de la Penya de la Mel, pel qual penetra la carretera N 340, acabant en la zona de la Cova Negra amb una arbreda en pronunciada pendent.