Ibn Suraqa al-Satibí, Muhammad (1196-1264). Va viure la seua joventut durant la decadència del poder almohade, produïda per la desfeta de Las Navas de Tolosa (1212), que va generar l’aparició de taifes en permanent inestabilitat. Ja abans de la conquesta de Xàtiva per Jaume I (1244) va anar a Orient, igual que el seu compatriota Ibn Yannan, buscant una major formació en tradicions profètiques. Va estudiar a Bagdad, Alep i El Caire, on va impartir docència fins a la seua mort (1264). Les fonts biogràfiques el descriuen com un dels imams més cèlebres de la seua època pels seus grans coneixements de ciència religiosa i per la seua noblesa de caràcter. Va escriure nombroses obres sobre jurisprudència i ciències islàmiques sent també un estimat poeta sufí.