Ibn Firruh al-Ru’ayni al-Satibí, Abu l-Qasim (1142-1194). Va rebre la seua primera formació a la nostra ciutat, on aprengué lectures alcoràniques de son pare, Abu ‘Abd Allah, i el seu oncle Abu Yafar. Més tard es va traslladar a València, on va estudiar dret. Viatjà a Orient per acomplir amb el precepte alcorànic de pelegrinatge, i va ampliar els seus coneixements a Alexandria. Es va establir a El Caire, on ensenyà ciències religioses. Considerat un dels lectors de l’Alcorà (almocrí) més importants del seu temps, va ser també important alfaquí (definidor del dret canònic islàmic) i gran coneixedor de la llengua àrab. La seua prodigiosa memòria li va permetre aprendre diverses obres especialitzades en comentaris de l’Alcorà. Entre les que va escriure destaca Hirz al-amani, poema didàctic, adaptació d’alguns capítols de l’Alcorà, poema conegut com al-Satibiyya (que significa “la xativina”, o també “obra d’al-Satibí”), objecte de nombroses còpies i comentaris, i considerat uno dels principals textos sobre lectures alcoràniques. Abu l-Qasim ibn Firruh és l’imam al-Satibí, que figura en milions d’exemplars de l’Alcorà. Per la seua formació, escrits, docència i forma de vida austera i piadosa aconseguí una aurèola de santedat. La seua tomba, a El Caire, considerada font de protecció divina, continua sent punt de pelegrinatge.