Aquest insigne artista xativí va nàixer el 1848. Va realitzar els seus estudis en l’Acadèmia de Sant Carles de València. Tota la seua vida va estar presidida per l’esforç per destacar al món de la pintura. No obstant això, a pesar que va tenir moltes mencions honorífiques en diferents exposicions (València, 1867, 1883 i 1889; Saragossa, 1868 i 1908; Ciudad Rodrigo, 1900; Granada, 1902; Madrid, 1889, 1902, 1904, 1906, 1908 i 1913; etc.), no va ser la pintura el gènere que li va permetre el seu manteniment, sinó el món editorial, en el qual va treballar quaranta anys. En 1978 va entrar a formar part de la prestigiosa editorial Montaner i Simón (Barcelona). En ella va il·lustrar, entre altres, la Historia de España, de Modesto Lafuente, la Historia general de América, de Pi i Margall, i el setmanari La Ilustración Artística. Posteriorment va treballar a l’editorial Espasa i Compañía, i en ella il·lustrà Los dioses de Grecia y Roma, El Mundo Ilustrado, Gil Blas de Santillana, Cristóbal Colón, la Sagrada Biblia, La vida de San José, la Historia general de Méjico, etc. En 1906 va ser nomenat conservador de l’església magistral d’Alcalá de Henares, on va estar tres anys. I va finalitzar la seua vida professional a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques, d’on va ser professor de Dibuix litogràfic i Gravat fins a la seua mort, ocorreguda en 1920. Compta Ventura Pascual i Beltrán (Játiva biográfica, 1931, t. 3, p. 85) que entre les seues notes personals es va trobar una còpia manuscrita de la real ordre de 12 de maig de 1919, per la qual es nomenava la Junta de Patronat del Museu de Belles Arts de la nostra ciutat. El Museu de l’Almodí allotja entre els seus fons dues obres d’aquest insigne artista.