El llinatge d’els Despuig va ser un dels més importants de Xàtiva junt als Borja i Bellvís. Al menys, des de mitjan segle XIV està documentada la seua presència a la ciutat, on ocuparen durant el segle XV quasi tots els càrrecs municipals, fonamentalment el de batle. Ausiàs Despuig fou fill de Bernat Despuig, batle de Xàtiva (1452-1462) i nebot de Lluís Despuig, mestre de l’Orde de Montesa (1453-1482) i virrei de València. Estudià en la Universitat de Bolònia, igual que Roderic de Borja i Lluís Joan del Milà i Borja. Mantingué estretes relacions amb la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim i amb Alfons de Borja, futur papa Calixt III. En 1458, als 35 anys, fou nomenat arquebisbe de Monreale, en Sicília. En 1462 actuà com a testimoni, en Madrid, en la concòrdia entre les corones d’Aragó i Castella. En 1473, el papa Sixt IV el nomenà cardenal del títol de Santa Sabina i l’envià com a legat papal davant l’emperador Frederic III d’Alemanya i la Dieta de Frankfurt. Fou governador de Roma i, fins a la seua mort, un dels col•laboradors més íntims de Roderic de Borja, vicecanceller de l’Església, i, anys més tard, papa Alexandre VI. Morí en 1483, a l’edat de 60 anys. Les seues despulles mortals reposen a la Basílica de Santa Sabina de Roma, a la paret lateral de la nau esquerra, junt al presbiteri, en un elegant i senzill sepulcre de marbre blanc, amb una inscripció que comença amb les paraules: “A Ausiàs, el valencià, el xativenc, cardenal de Monreale, de la noble família dels Despuig, de santa vida…”.
