Tecla de Borja, filla de Jofré de Borja i Isabel de Borja, va ser germana de Roderic de Borja (Alexandre VI) i neboda de Calixt III. No hi ha certesa del seu lloc de naixement. Algunes fonts el situen a Gandia, altres a Xàtiva. El ben cert és que el seu germà Roderic sí va nàixer a Xàtiva; sa mare, Isabel de Borja, va viure en ella fins a la mort del seu marit (1437), i el ducat de Gandia no va passar a mans dels Borja fins a 1485.Va casar amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i Murla, del qual es quedà vídua i sense fills. Miquel Batllori afirma (La família Borja, 1994, v. 4, p. 23) que Tecla li semblà molt a sa mare —dona decidida, sàvia administradora dels seus béns i prudent regent de la seua baronia de la Torre de Canals— i que «a més a més, fou la persona més culta de la família Borja: En un temps en què a tota la corona catalano-aragonesa convivien lluites feudals i la lenta difusió de l’Humanisme, Tecla de Borja era afeccionada a la poesia. Se’n conserva una, prou delicada, en resposta als versos que li foren adreçats ni més ni menys per Ausiàs Marc, secretari del duc reial de Gandia, la seva ciutat nadiua, que més endavant havia de passar a mans dels Borja». Aquesta jove i intel·ligent dona i notable poetessa morí el 29 d’agost de 1459 a València, víctima de la pesta negra.